Consells de comunicació per parlar amb una persona que té demència

La demència pot dificultar trobar paraules, seguir una frase llarga o filtrar el soroll de fons. Res d’això no vol dir que la persona hagi deixat de voler connectar. Petits canvis en la manera de preparar una conversa, de parlar i d’escoltar poden fer que parlar sigui més fàcil i més tranquil per a totes dues parts.

Quins són els consells més importants per parlar amb una persona que té demència?

Capti’n l’atenció, mantingui-ho senzill i tingui paciència. Si només en recorda cinc:

1. Silenciï l’habitació i miri la persona de cara. Apagui la televisió, seu a la mateixa alçada dels ulls i faci servir el seu nom.
2. Digui una cosa cada vegada. Frases curtes, una idea, una pregunta.
3. Ofereixi dues opcions. «Te o cafè?» és més fàcil que «Què voldria?»
4. Esperi. Doni més temps per respondre del que sembla natural, i intenti no interrompre.
5. No discuteixi ni faci preguntes d’examen mai. Respongui a com se sent, no a si els fets són correctes.

Com començo una conversa?

Prepari les coses perquè la persona es pugui concentrar en vostè. La guia de la Family Caregiver Alliance recomana limitar primer el soroll: apagui la ràdio o la televisió, tanqui les cortines o la porta, o passi a un lloc més tranquil.

• Acosti’s de cara. Arribar per darrere o pel costat pot sobresaltar.
• Digui qui és. «Hola, pare, sóc la Sara, la teva filla.» Així no ha de buscar el seu nom.
• Baixi al seu nivell. Si la persona està asseguda, segui o agenolli’s perquè els seus ulls quedin al mateix nivell.
• Revisi la seva expressió i el seu to. El NIA aconsella estar atent al to, al volum, a l’expressió de la cara i al llenguatge corporal, i buscar una manera càlida i natural.
• Comprovi que tingui posades les ulleres i els audífons. És difícil seguir una conversa que no es pot veure o sentir bé.

Com he de formular el que dic?

Faci servir paraules senzilles, frases curtes i una veu tranquil·la i baixa.

• Una idea per frase. «Posem-li l’abric. Després sortim a fora.» No totes dues d’una tirada.
• Faci servir noms, no pronoms. «La tia Joana ha trucat» és més clar que «Ella ha trucat».
• Parli més greu, no més fort. La Family Caregiver Alliance suggereix una veu més greu en lloc d’una veu més alta.
• Repeteixi i després reformuli. Si no ha entès, repeteixi les mateixes paraules una vegada. Si no funciona, esperi un moment i provi amb paraules diferents.
• Mostri alhora que digui. Assenyali la tassa, aixequi els dos jerseis o faci el primer pas com a demostració.
• Parli amb la persona, no de la persona. El NIA adverteix contra parlar de la persona com si no hi fos, i contra el «parlar de nen petit».

El NIA suggereix versions més senzilles de preguntes habituals. Aquí hi ha exemples en aquest esperit:

Com escolto bé?

Escolti el sentit i el sentiment, no només les paraules.

• Esperi. El silenci sovint és temps per pensar. Compti a poc a poc fins a deu abans d’intervenir.
• Ofereixi una paraula només si es queda encallada. La Family Caregiver Alliance diu que està bé suggerir paraules quan algú té dificultats.
• Comprovi què ha entès. La guia de l’Alzheimer’s Association sobre la comunicació suggereix buscar el sentit que hi ha darrere de les paraules i repetir-lo amb altres paraules per comprovar que ho ha entès. «Li preocupa el cotxe?»
• Observi la cara i el cos. Quan parlar es fa més difícil, el NIA assenyala que les expressions de la cara poden mostrar tristesa, enuig o frustració més clarament que les paraules.
• Prengui les preocupacions en serio. Encara que una preocupació es basi en un fet equivocat, el sentiment és real.

Què passa si diuen alguna cosa que no és certa?

No discuteixi. És poc probable que guanyi, i la persona pot acabar sentint-se avergonyida o amb por. En lloc d’això, connecti amb el sentiment i després passi amb delicadesa a una altra cosa.

La Family Caregiver Alliance suggereix reconèixer l’emoció abans de reorientar. Per exemple, si la seva mare insisteix que ha d’anar a recollir els nens a l’escola:

• En lloc de: «Mare, els teus fills ja són grans. Això va ser fa quaranta anys.»
• Provi: «Sempre has estat una mare molt atenta. Explica’m com els recollies. Prenem primer un refrigeri?»

L’Alzheimer’s Association també aconsella no discutir sobre afirmacions que no es comparteixen. Triï els moments: si una creença equivocada és inofensiva, deixi-la estar.

Com canvia la comunicació a mesura que avança la demència?

Les necessitats canvien amb el temps, així que cal ajustar l’enfocament. L’Alzheimer’s Association descriu tres fases generals:

Cada persona és diferent, i la mateixa persona pot tenir dies bons i dies difícils. Respongui a com està ara, no a una etiqueta.

Les imatges i les activitats poden fer més fàcil la conversa?

Sí. Una imatge compartida treu pressió i dona a totes dues persones alguna cosa per mirar i assenyalar.

• Imatges com a punt de partida. Les Targetes de conversa ofereixen imatges amb preguntes obertes que mai no fan d’examen.
• Fotos de família. Les Parelles de fotos converteixen les fotos que vostè triï en un joc suau d’aparellar, que sovint desperta històries.
• Refranys coneguts. Acabar el refrany fa servir refranys molt coneguts als Estats Units, seguits d’una pregunta per conversar.
• Jocs d’aparellar com a teló de fons. Les Parelles d’imatges donen a les mans alguna cosa a fer mentre conversa.

Vegi com jugar als jocs plegats i les activitats de records per saber-ne més. Per a visites i trucades, llegeixi les nostres guies sobre visites i trucades telefòniques i per vídeo.

I si perdo la paciència?

Passa a tothom. El NIA suggereix que, si nota frustració, es prengui un temps per calmar-se. Passi a una altra habitació, faci unes quantes respiracions lentes, i torni quan pugui. Sempre pot tornar a començar la conversa, i és probable que la persona respongui al seu estat d’ànim més tranquil. Si la frustració es fa constant, és senyal que necessita més suport, i no que estigui fracassant. La nostra guia d’autocura per a persones cuidadores té llocs on acudir.