Dejuni intermitent i demència: què diu la recerca

El dejuni intermitent, com menjar només dins d’una finestra de vuit hores o reduir molt les calories dos dies per setmana, rep molta atenció, i alguns articles suggereixen que podria protegir el cervell. Si és una persona gran, o si cuida algú que viu amb demència, aquí tot seguit el que mostra realment la recerca i per què cal tenir precaució.

Aquesta és informació general, no un consell mèdic. No comenci cap dejuni, ni canviï la manera de menjar de la persona a qui cuida, sense parlar-ne amb un metge o amb un dietista-nutricionista. Vegi el nostre avís d’informació sobre salut.

El dejuni intermitent previn la demència?

No hi ha bones evidències que el dejuni intermitent previngui o freni la demència. El National Institute on Aging (NIA) diu que no hi ha prou evidència per recomanar cap tipus de dieta de restricció calòrica o de dejuni, i que cal aprendre molt més sobre la seva eficàcia i seguretat, sobretot en persones grans (NIA sobre la restricció calòrica i el dejuni).

Per què l’evidència és tan limitada

El NIA dona diverses raons:

• La majoria d’estudis són en animals. La recerca en cucs, mosques, ratolins i micos ha donat resultats interessants, però aquests resultats no es poden aplicar necessàriament a les persones. Fins i tot en animals, els resultats són barrejats: en algunes soques de ratolins, la restricció calòrica va escurçar la vida.
• Els assaigs en humans han estat curts. La majoria van durar unes quantes setmanes o mesos.
• La majoria d’assaigs en humans es van centrar en la pèrdua de pes en adults amb sobrepès, i no en la memòria ni en la demència.
• Les persones grans gairebé mai hi són incloses. Molts assaigs van reclutar persones de 60 anys o menys.

Una revisió sistemàtica de 2026 va examinar específicament el dejuni intermitent en adults de 60 anys o més. Va trobar que l’evidència en aquest grup d’edat continua sent limitada, amb estudis petits, seguiments curts i dissenys barrejats. Els resultats sobre el pensament i la memòria provenien d’estudis individuals, i no de resultats agrupats d’assaigs. La revisió també va assenyalar que alguns estudis relacionaven finestres d’alimentació molt curtes o dejunis llargs amb pitjors resultats, i els autors van demanar precaució a les persones grans (revisió de 2026 a Nutrients).

Alguns investigadors pensen que el canvi del cos cap a cremar greix durant un dejuni pot afectar el cervell, però això encara és una teoria en estudi. El NIA assenyala que la ciència és incerta.

Quins són els riscos del dejuni per a les persones grans?

Per a moltes persones grans, el dejuni no és un experiment inofensiu. Els possibles riscos inclouen:

• Pèrdua de pes no volguda. Menjar menys del que el cos necessita pot portar a perdre pes i força muscular, cosa que pot fer la persona més fràgil.
• Pèrdua de múscul i d’os. En un assaig de dos anys de restricció calòrica en adults joves i de mitjana edat, amb suport del NIA, els participants van tenir lleugeres baixades de densitat òssia i de massa magra.
• Glucosa baixa en sang amb medicaments per a la diabetis. Les persones que prenen insulina o alguns altres medicaments per a la diabetis poden tenir la glucosa en sang massa baixa si es salten o retarden els àpats, segons el National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases. La glucosa baixa en sang pot causar marejos, confusió i irritabilitat.
• Deshidratació. Si es deixen de prendre begudes juntament amb els àpats, la persona es pot deshidratar.
• Marejos i caigudes. Mayo Clinic assenyala que el dejuni intermitent pot fer que les persones se sentin molt cansades i marejades, i que pot no ser un patró saludable per a persones amb un risc alt de pèrdua òssia i de caigudes (Mayo Clinic sobre el dejuni intermitent).
• Altres efectes. Mayo Clinic també enumera mals de cap, canvis d’humor i restrenyiment, i assenyala que hi ha algunes evidències que un dejuni de 16 hores amb una finestra d’alimentació de 8 hores podria augmentar el risc de malaltia del cor en comparació amb altres finestres d’alimentació. Aquesta evidència no està resolta.

Per què menjar prou és la preocupació més gran amb la demència?

Per a les persones que viuen amb demència, el problema habitual és menjar i beure prou, no massa. L’Alzheimer’s Association explica que les persones en les fases intermèdia i avançada poden sentir-se desbordades per les opcions d’aliments, oblidar-se de menjar o creure que ja han menjat. Afegeix que una mala alimentació pot augmentar els símptomes de conducta i provocar pèrdua de pes (Alzheimer’s Association sobre l’alimentació).

L’Alzheimer’s Society assenyala que no menjar prou pot portar a perdre pes, a tenir menys força muscular, a sentir cansament i debilitat, cosa que fa la persona més fràgil i menys capaç de recuperar-se de les infeccions (Alzheimer’s Society sobre l’apetit).

Per aquests motius, el dejuni no és una bona idea per a una persona que viu amb demència. Els àpats saltats poden convertir-se fàcilment en àpats que no es fan. Qualsevol canvi en la manera de menjar d’una persona amb demència hauria de ser guiat pel seu metge o per un dietista-nutricionista.

Quins són els senyals d’alerta d’una alimentació o hidratació insuficients?

Vigili:

• Pèrdua de pes, o roba que queda més fluixa.
• Deixar menjar o rebutjar els àpats, o retenir el menjar a la boca.
• Cansament o debilitat.
• Restrenyiment, que pot estar relacionat amb la dieta i la deshidratació.
• Senyals de deshidratació. El NIA enumera la boca seca, els marejos, el batec ràpid del cor i les al·lucinacions, que també poden tenir com a causa la mateixa demència (NIA sobre problemes mèdics habituals).

La manca d’apetit té moltes causes possibles: dents adolorides o pròtesis soltes, medicaments nous, depressió, restrenyiment, menys activitat, o canvis en el gust i l’olfacte. Expliqui al metge de la persona qualsevol d’aquests senyals. Pot buscar una causa i suggerir un dietista o suplements.

Com pot ajudar una persona a menjar i beure prou?

• Ofereixi àpats i aperitius petits amb freqüència, en lloc de tres àpats grans.
• Serveixi els aliments preferits, i sigui flexible a mesura que canvien els gustos. Els aliments dolços poden ser benvinguts si l’apetit és baix; pregunti al metge si hi ha motius de salut per limitar el sucre.
• Deixi les begudes a l’abast i ofereixi tasses petites durant tot el dia. Les sopes, la fruita, els batuts i els batuts de llet també compten.
• Compartir els àpats quan es pugui. Els àpats són una ocasió de companyia, no una tasca per fer de pressa.
• Provi aliments per menjar amb les mans, com entrepans, llesques de fruita o trossets de pollastre, si els coberts s’han fet difícils.

La nostra guia sobre la dieta té més idees per a l’hora de menjar. Ajudar a preparar els aliments també pot ser una activitat compartida agradable; vegi tasques de casa.

Parli amb un metge

Abans de provar cap pla de dejuni, parli amb el seu metge o amb un dietista-nutricionista, sobretot si pren medicaments per a la diabetis o la pressió arterial, ha perdut pes recentment o ha tingut caigudes. Per a una persona que viu amb demència, pregunti al metge de la persona quant hauria de menjar i beure cada dia, més que sobre el dejuni.

Demani ajuda mèdica urgent davant d’una confusió sobtada, un desmai, o signes de glucosa en sang molt baixa que no milloren de seguida.